Capvespre de paraules

Per si les paraules no són prou reines del silenci
he desdit al vent de dur-me a aquell indret,
llunyà i volàtil,
per deixar així que les petites reflexions
ocupin cada vespre un xic de cel,
i el faci més vermell cada capvespre
tan sols a fi i efecte de seduir-te del tot.

No pretenc aconseguir-ho, sé que és un joc,
però si poguéssim omplir de paraules
tots els silencis que ens han descrit
veuriem reflexada al mar una mirada
que buida d'escuma i plena de mar
ens eriçaria la pell,
com un capvespre vermell que latent ens atrapa.

Sense-sentit

No és pas que haguem perdut el rumb.
Puc sentir bategar els somnis
d'aquesta absurditat on hem nascut
i serà junts i fent volar coloms,
que morirà aquest sense sentit
que és l'amor entre impossibles.

Hem virat i el Nord ja no és on era,
però jo segueixo sentint els somnis bategar,
i cada cop més forts
i ja no sóm nosaltres sinó el món
que viu rodant sobre un sense sentit
absurd i genial alhora.

Com...

Com sóc capaç de fer aquest mal a allò que tant estimo?
Perquè no puc refrenar el desig i contenir-lo?
El món se’m giravolta i només puc entendre una cosa,
Me enamorat o me tornat boja?

Com puc llevar-me i sentir-me viva, sabent que sóc cendra de foc que encara crida?
I obro els ulls i veig, veig que el món se’m giravolta...
I un altre cop...
Me enamorat o me tornat boja?

M’estreny una corda al cor que té espines de rosa,
La vull fora, però com més m’apreta més sento
Com més m’apreta més visc, i més escric, i més torno a mi.

01.01.06

Gel

Em creus de gel i tanmateix,
el sol fa temps que em busca,
voldries pensar que és tot dins teu
però jo veig més enllà de la tempesta,
i quan pedregui encara més fort,
el meu gel es fondrà amb un sol inexistent
i em sortiràn blaus a les cames
d'ensopegar sense destí ni rumb,
i fugiré nua, sota la pluja.

Àvia

L'edat, una herba
que maldestre trepa
per les parets d'aquella casa
que entre sol i penombra
hem anat construint
i ha estat la nostra vida,
pretén dir-te que ara
és temps de reflexió
doncs pots mirar enrere
orgullosa del què has viscut,
del que deixes enrere,
i expectant d'allò que resta,
dins nostre ja has forjat
un record per sempre
d'una mare, d'una àvia
dolça i tendra.

Per 80 primaveres, que no es fan cada dia*

A lo mejor...

a lo mejor descubres algo


a lo mejor te pido


que me cosas los párpados para no ver más primaveras



cuando no hay alma, los ojos son espejo del vacío*




14.08.07

Per sempre...

Em mires com si el vent s'hagués endut
tot el que vas fer i et permets desafiar al temps.

Les nits que ja han passat han fosquejat
cap a l'oblit tots els records
i per més que bufis no tornaràn,
doncs jo mateixa els vaig lligar als turmells
tot el pes de la nostra història.

Tingues per segur que aquell mai més serà per sempre.