Viurem

Riurem de com el món ens enganya
fent-nos sentir grans,
mentre la sorra de la platja
segueix sent companya del mar.

Plorarem les desgràcies viscudes
algun vespre cap amb cap
mentre la llum de la posta
segueix jugant a fet i amagar.

Recordarem les memòries guardades
al fons del més íntim calaix
mentre la tramuntana
segueix bufant sens descans.

I viurem, si tu vols,
cada dia, cada vespre,
cada sentiment, cada moment,
cada paraula, cada pensament,
mentre la neu dels cims
segueix caient cada hivern.

Agredolç i fugaç

Ja fa uns quants dies que vas tornar,
va ser en una d'aquelles visites breus
que s'esvaeixen al despertar, un somni
de regust agredolç i fugaç.

Ens buscavem, com sempre,
mentre desitjavem, entre la boira
que provoquen als sentits les nits d'estiu,
no veuren's mai més,
i tu miraves, i jo et trobava,
i tot era tan viscut que vaig sentir
com em besaves.

Deu ser que la distància
fa oblidar tota la resta,
les mentides i les llàgrimes,
perquè aquell matí, jo
que havia pretés oblidar-te
estava ben segura d'estimar-te.