Perdre't

Se t'ha menjat fins consumir-te,
ha sigut tot tant lent i tant ràpid
que no puc demanar-me
d'entendre res.
Sense control, les llàgrimes
m'inunden ulls i pensament
cada cop que et recordo,
i quan penso que ja no hi ets,
i que ja no hi seràs.
Aquí és on pren sentit
aquell mai més que mai
hem pretès d'entendre.
Un mai més que ara
m'apreta el pit,
el que suposo que és
la teva absència.

Però no deixarem que marxis del tot
en algun racó de cap, i en algun racó de cor
hi desarem amb cura les teves paraules,
els teus somriures i els teus somnis,
fins i tot algun detall que ens vas ensenyar,
que coneixe't ha estat un gran regal
i perdre't una gran derrota.

Mercedes 28.05.1955-29.05.2009

Calfred

Dels peus puja per les cames
i de les mans, braços endins
aquest calfred inexplicable.

No puc alhora, deixar de
sentir un regust de decepció
mesclat amb brins de nostàlgia.
Perquè passen els anys
i passen altres "ells",
perquè em vaig prometre oblidar
i creia haver-ho fet,
però cada cop que apareixes torna,
torna insistent aquest inexplicable calfred
que m'eriça els sentits
i m'esprem la memòria.

I d'entranyes endins es remou
altre cop la nostra història,
i em dic a mi mateixa que
haig d'oblidar, que estic farta
de continuar tenint-te a tu
arrapat en algun racó
obscur dins la memòria.

Que prou, que no vull més
veure't, sentir-te, olorar-te,
que ja en tinc prou de calfreds
que ja en tinc prou de records
que vull que ja no resti de tu
res més que el que hem pretès,
que "no va ser res",
i negar per sempre més
que ens vam trencar en bocins
els cors a cops d'entendre'ns.