Àvia

L'edat, una herba
que maldestre trepa
per les parets d'aquella casa
que entre sol i penombra
hem anat construint
i ha estat la nostra vida,
pretén dir-te que ara
és temps de reflexió
doncs pots mirar enrere
orgullosa del què has viscut,
del que deixes enrere,
i expectant d'allò que resta,
dins nostre ja has forjat
un record per sempre
d'una mare, d'una àvia
dolça i tendra.

Per 80 primaveres, que no es fan cada dia*