M'ennuagaré jo sola
amb els nostres mots tendres.
Ens mentíem.
Amb silencis toscs i durs
ens bastava per amagar-nos.
N'he après tant des d'aleshores...
Però recordo i m'ennueguen
encara aquests mots.
Aquells que mai vam dir-nos.
Incapaços.
Covards.
Ara però es desperta un delit,
i només et demano:
torna'm les ganes d'estimar
que tan voraçment em vas pendre,
aquelles que vas deixar marxar
amb el vent aquell febrer gris.
Torna-me-les, avans que ,com les teves,
es perdin per sempre.
dissabte, 10 de gener del 2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
fins una altra!
