Esperança

Eco perdut
en una boira espessa
blanca per dins
per fora negra.

Ànima morta
al escampar la boira,
que deixa al seu pas
catifes de glòria.

Intent apagat
de flama sens vida
morta pel vent
i pels àngels ungida.

Retorn de la flama
que encesa de nou
sentiment del que crema,
i també del que cou.

I el vent que s'amaga
del foc de l'amor
és senyal que retorna
la claror al món.


Premi de Sant Jordi Poesia de Batx 2002 (ara no recordo si era 1er o 2n premi...però tan és perquè els vaig guanyar tots 2 xD)

Crida

Demanarem a les estrelles
que ens embrutin del seu polsim daurat
i així brillar dins la foscor negra.
No per menys plors enlairarem les glòries
d'un passat que no va ésser
i només amb la nostra crida
tornarem d'allà on vam nèixer.

Fingint una remor que no és sabuda,
pintant el cel d'un blau infeliç,
esviaixarem la crida d'aquest poble
i alhora forta i ferma
farem d'aquell passat la nostra història.

Flors

Ara és un endavant i no un enrere
ara que per fi sembla que s'ha acabat
sembrarem flors per collir-les a la primavera
i deixarem que sigui el sol
i no les llàgrimes
els qui triin el color
i les facin més grans o més petites
convertint a cadascuna,
en una petita peça a recordar.

..que passi el temps...

Mar.

Pau.

Platja.

Horitzó.

I deixar enrere allò que era fosc i obscur
i mirar endavant cap al que ens espera
amb la mirada clara i la ment neta.

Suspir de temps al temps i llàgrima
dolça i salada, bruta de ràbia
i encesa de foc que crema.

Joc

Han jugat amb mi i em declaro vençuda.

Res del que passi canviarà el que ha passat,
com un pèndol mogut per la inèrcia,
com un vaixell de paper enmig del mar
perdut, a la deriva.

Han fet el que han volgut
han trencat mil moments en bocins
ja irrecuperables
regalats a l'oblit.

Només la distància i el temps
s'enduràn el record.
Que de dolç a amarg ha anat
fent de mi
una dona,
una mica més dura,
una mica menys humana.