Estiu

Ens deixem seduir
per la fresca de les nits
i per la morenor dels peus nus.
Tan hi fa l'enganxar-se
cos a cos amb aquesta calor densa,
res molesta i tothom sembla feliç
les nits son llargues...
l'endemà serà un tornar a començar.

Bon estiu!

Capvespre de paraules

Per si les paraules no són prou reines del silenci
he desdit al vent de dur-me a aquell indret,
llunyà i volàtil,
per deixar així que les petites reflexions
ocupin cada vespre un xic de cel,
i el faci més vermell cada capvespre
tan sols a fi i efecte de seduir-te del tot.

No pretenc aconseguir-ho, sé que és un joc,
però si poguéssim omplir de paraules
tots els silencis que ens han descrit
veuriem reflexada al mar una mirada
que buida d'escuma i plena de mar
ens eriçaria la pell,
com un capvespre vermell que latent ens atrapa.

Sense-sentit

No és pas que haguem perdut el rumb.
Puc sentir bategar els somnis
d'aquesta absurditat on hem nascut
i serà junts i fent volar coloms,
que morirà aquest sense sentit
que és l'amor entre impossibles.

Hem virat i el Nord ja no és on era,
però jo segueixo sentint els somnis bategar,
i cada cop més forts
i ja no sóm nosaltres sinó el món
que viu rodant sobre un sense sentit
absurd i genial alhora.

Com...

Com sóc capaç de fer aquest mal a allò que tant estimo?
Perquè no puc refrenar el desig i contenir-lo?
El món se’m giravolta i només puc entendre una cosa,
Me enamorat o me tornat boja?

Com puc llevar-me i sentir-me viva, sabent que sóc cendra de foc que encara crida?
I obro els ulls i veig, veig que el món se’m giravolta...
I un altre cop...
Me enamorat o me tornat boja?

M’estreny una corda al cor que té espines de rosa,
La vull fora, però com més m’apreta més sento
Com més m’apreta més visc, i més escric, i més torno a mi.

01.01.06