Perquè encara m'escous?

Recordo perfectament aquell vespre
aquell en que tot tu semblaves un altre
aquell en que prometies un gir al nostre rumb
i recordo perfectament encara
com em deies, suaument,
aquells versos de Martí i Pol
que auguraven un desig de retorn.

Però no he oblidat com de falsos eren
no oblidaré mai la nit que amb un silenci
em vas dir que tot era allò i allò no era res
mentre intentaves mentir-me
i em deies que els teus petons
havien sigut certs sempre.

Ja mai més et vaig creure,
i ja mai més et vaig voler,
però el que no entenc ni entendré
es perquè passen els anys,
i mentre et tinc desat en un racó
d'aquells que no recordem ni que existeixen,
quan de sobte algú pronuncia el teu nom
em crema tot per dins,
em buido tota i el que havia viscut fins aleshores
em sembla petit i d'impàs,
així que diga'm
perquè encara m'escous?
perquè només sentir-te m'ennuega?
perquè encara em sento teva?

I una resposta m'arriba entre
imatges difoses i paraules mal dites
que potser tu vas ser el primer, a fer-me sentir viva.

Nusos

Desfets els nusos mariners,
marxa la teva barca
cap algun port, a raser
d'aquells lligams que ens atrapen.

Lliure ja, doncs,
navega amb la força de l'aire
que és vent de llevant
jugant a tramuntana.

Infla la vela del tot
convertint-la en paisatge
i respires ben fort
absorvint el viratge.

Promets al món i a la mar
restar, amb nusos de palla,
deixar que l'ancòra quedi
brodada de moluscs i algues.

Deixar, potser també,
que arreli sabiesa a la cara,
que no per un cop de vent
se't infli l'ànima.

Primer, però, hauràs
de trobar aquella platja,
aquella que no has vist mai
aquella que sense lligam t'atrapa.