Per si les paraules no són prou reines del silenci
he desdit al vent de dur-me a aquell indret,
llunyà i volàtil,
per deixar així que les petites reflexions
ocupin cada vespre un xic de cel,
i el faci més vermell cada capvespre
tan sols a fi i efecte de seduir-te del tot.
No pretenc aconseguir-ho, sé que és un joc,
però si poguéssim omplir de paraules
tots els silencis que ens han descrit
veuriem reflexada al mar una mirada
que buida d'escuma i plena de mar
ens eriçaria la pell,
com un capvespre vermell que latent ens atrapa.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
fins una altra!
1 comentari:
amor! saps prou be que ets imprescindible per mi i llegir els teus poemes durant aquests mesos m'ha fet sentir mes aprop teu. T'estimo infinit. Finally tomorrow at 20.30! nervios intriga dolor de barriga! kisses.
Publica un comentari a l'entrada