dilluns, 9 de juny del 2008

Sense-sentit

No és pas que haguem perdut el rumb.
Puc sentir bategar els somnis
d'aquesta absurditat on hem nascut
i serà junts i fent volar coloms,
que morirà aquest sense sentit
que és l'amor entre impossibles.

Hem virat i el Nord ja no és on era,
però jo segueixo sentint els somnis bategar,
i cada cop més forts
i ja no sóm nosaltres sinó el món
que viu rodant sobre un sense sentit
absurd i genial alhora.

fins una altra!

fins una altra!