Tan sols jo

Tan sols jo.
Perquè després de tot,
som uns per sempres.
Malgrat m'estimis
mai serà prou si no m'estimo jo abans.
El record es manté perenne
de la teva pell sota la pluja d'estiu,
i s'eriça quan es torna primavera
car el fred arriba i ens manté vius.
Si no gosem mai serem per sempre,
allò que hem volgut ser i que debades,
entre records i absències,
hem deixat reposar massa temps
en un indret perdut dins la memòria.
La pols s'enganxa forta a les ilusions més dignes
només estimant-me prou, tan sols jo,
aconseguiré insuflar-hi vida
i espargir la pols vers les pors i les mentides.