Sempre

L'aigua que vessa no és pas neta,
corre passadís avall i ni tan sols
t'ha mullat els peus.

És bruta de ràbia i de promeses.

Digueu a les estrelles
que tampoc elles són per sempre.

Vent

Un dia descobrirem
que ens han crescut els cabells,
que el vailet que duiem en braços
ja és tot un home,
mirarem enrere i el vent
s'haurà endut tot allò
que ens treia la son i el somriure.
Tot això serà un dia,
que mirarem enrere orgullosos
d'haver triat i d'haver viscut.
Perquè tot allò formarà part
de nosaltres i ens haurà fet,
tal com sóm i tal i com ens coneixem.

Foc

I el foc que sento,
només de tant en poc,
m'esclata sense avís
i m'entra anhel de tu
i ja res puc fer sino
esperar que arribis
i estimar-te.

Fàcil

Hauria de ser tot tan fàcil

i tanmateix, no gosem ni tan sols

parlar-ne. No ho és gens,

de fàcil.

L'hivern ha refredat pocs mots

que prest sen's havien escapat.

Ha deixat la facilitat

congelada i ara res no es mou.

Només si la nit ens enmascara prou

caminem a palpentes fins trobar-nos.

Tot i així, el fred m'ha gebrat

els ulls i el tacte. És per això

que ja ni et veig ni et sento com avans.

Reis

Diumenge retornaràn els nens

a casa. Farem somnis de nit

i proeses màgiques.

Parlarem de camells i pols

de fades. I tots serem infants,

i res tindrà importància.

Bons reis! :)

Felicitats

Fa poc que he tornat a plorar.

Ni les tardes càlides ni els estius passats

minvaràn en mi l’agonia del fracàs.

Tan sols l’oblit que comença

a despuntar per darrera la recança

deixarà enrere el passat.

I pintarà el cel de blau

i tornarà a brillar el sol

fins que pugui mirar enrere

atantsant-me, amb basarda,

i confongui el passat amb l’horitzó.



Aquest poema el vaig escriure fa un any per l'aniversari de l'Ignasi. Felicitats.

Inici

Pretenc tan sols un xic de pau en un món obsolet de sentiments, una espurna d'il·lusió i un bri de romanticisme. No tan sols poesia sinó textos que conmoguin l'ànima. Intentaré que siguin meus però ja se sap que el món que ens envolta cada cop, com un corc, es menja la nostra imaginació i el nostre temps, i la nostra creativitat sembla un formatge gruyère. Potser contes breus també. Un Blog per tal de no deixar morir la creativitat que porto dins i que mica en mica sembla que es va adormint(deu ser al que té fer una carerra de ciències). Pretenc també algo íntim, lluny dels fotologs, només per a persones que puguin apreciar i disfrutar.

Petó*