Calfred

Dels peus puja per les cames
i de les mans, braços endins
aquest calfred inexplicable.

No puc alhora, deixar de
sentir un regust de decepció
mesclat amb brins de nostàlgia.
Perquè passen els anys
i passen altres "ells",
perquè em vaig prometre oblidar
i creia haver-ho fet,
però cada cop que apareixes torna,
torna insistent aquest inexplicable calfred
que m'eriça els sentits
i m'esprem la memòria.

I d'entranyes endins es remou
altre cop la nostra història,
i em dic a mi mateixa que
haig d'oblidar, que estic farta
de continuar tenint-te a tu
arrapat en algun racó
obscur dins la memòria.

Que prou, que no vull més
veure't, sentir-te, olorar-te,
que ja en tinc prou de calfreds
que ja en tinc prou de records
que vull que ja no resti de tu
res més que el que hem pretès,
que "no va ser res",
i negar per sempre més
que ens vam trencar en bocins
els cors a cops d'entendre'ns.