Se t'ha menjat fins consumir-te,
ha sigut tot tant lent i tant ràpid
que no puc demanar-me
d'entendre res.
Sense control, les llàgrimes
m'inunden ulls i pensament
cada cop que et recordo,
i quan penso que ja no hi ets,
i que ja no hi seràs.
Aquí és on pren sentit
aquell mai més que mai
hem pretès d'entendre.
Un mai més que ara
m'apreta el pit,
el que suposo que és
la teva absència.
Però no deixarem que marxis del tot
en algun racó de cap, i en algun racó de cor
hi desarem amb cura les teves paraules,
els teus somriures i els teus somnis,
fins i tot algun detall que ens vas ensenyar,
que coneixe't ha estat un gran regal
i perdre't una gran derrota.
Mercedes 28.05.1955-29.05.2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
fins una altra!

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada