Riurem de com el món ens enganya
fent-nos sentir grans,
mentre la sorra de la platja
segueix sent companya del mar.
Plorarem les desgràcies viscudes
algun vespre cap amb cap
mentre la llum de la posta
segueix jugant a fet i amagar.
Recordarem les memòries guardades
al fons del més íntim calaix
mentre la tramuntana
segueix bufant sens descans.
I viurem, si tu vols,
cada dia, cada vespre,
cada sentiment, cada moment,
cada paraula, cada pensament,
mentre la neu dels cims
segueix caient cada hivern.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
fins una altra!

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada