Àvia

L'edat, una herba
que maldestre trepa
per les parets d'aquella casa
que entre sol i penombra
hem anat construint
i ha estat la nostra vida,
pretén dir-te que ara
és temps de reflexió
doncs pots mirar enrere
orgullosa del què has viscut,
del que deixes enrere,
i expectant d'allò que resta,
dins nostre ja has forjat
un record per sempre
d'una mare, d'una àvia
dolça i tendra.

Per 80 primaveres, que no es fan cada dia*

A lo mejor...

a lo mejor descubres algo


a lo mejor te pido


que me cosas los párpados para no ver más primaveras



cuando no hay alma, los ojos son espejo del vacío*




14.08.07

Per sempre...

Em mires com si el vent s'hagués endut
tot el que vas fer i et permets desafiar al temps.

Les nits que ja han passat han fosquejat
cap a l'oblit tots els records
i per més que bufis no tornaràn,
doncs jo mateixa els vaig lligar als turmells
tot el pes de la nostra història.

Tingues per segur que aquell mai més serà per sempre.

Esperança

Eco perdut
en una boira espessa
blanca per dins
per fora negra.

Ànima morta
al escampar la boira,
que deixa al seu pas
catifes de glòria.

Intent apagat
de flama sens vida
morta pel vent
i pels àngels ungida.

Retorn de la flama
que encesa de nou
sentiment del que crema,
i també del que cou.

I el vent que s'amaga
del foc de l'amor
és senyal que retorna
la claror al món.


Premi de Sant Jordi Poesia de Batx 2002 (ara no recordo si era 1er o 2n premi...però tan és perquè els vaig guanyar tots 2 xD)

Crida

Demanarem a les estrelles
que ens embrutin del seu polsim daurat
i així brillar dins la foscor negra.
No per menys plors enlairarem les glòries
d'un passat que no va ésser
i només amb la nostra crida
tornarem d'allà on vam nèixer.

Fingint una remor que no és sabuda,
pintant el cel d'un blau infeliç,
esviaixarem la crida d'aquest poble
i alhora forta i ferma
farem d'aquell passat la nostra història.

Flors

Ara és un endavant i no un enrere
ara que per fi sembla que s'ha acabat
sembrarem flors per collir-les a la primavera
i deixarem que sigui el sol
i no les llàgrimes
els qui triin el color
i les facin més grans o més petites
convertint a cadascuna,
en una petita peça a recordar.

..que passi el temps...

Mar.

Pau.

Platja.

Horitzó.

I deixar enrere allò que era fosc i obscur
i mirar endavant cap al que ens espera
amb la mirada clara i la ment neta.

Suspir de temps al temps i llàgrima
dolça i salada, bruta de ràbia
i encesa de foc que crema.