Esperança

Eco perdut
en una boira espessa
blanca per dins
per fora negra.

Ànima morta
al escampar la boira,
que deixa al seu pas
catifes de glòria.

Intent apagat
de flama sens vida
morta pel vent
i pels àngels ungida.

Retorn de la flama
que encesa de nou
sentiment del que crema,
i també del que cou.

I el vent que s'amaga
del foc de l'amor
és senyal que retorna
la claror al món.


Premi de Sant Jordi Poesia de Batx 2002 (ara no recordo si era 1er o 2n premi...però tan és perquè els vaig guanyar tots 2 xD)