Agredolç i fugaç

Ja fa uns quants dies que vas tornar,
va ser en una d'aquelles visites breus
que s'esvaeixen al despertar, un somni
de regust agredolç i fugaç.

Ens buscavem, com sempre,
mentre desitjavem, entre la boira
que provoquen als sentits les nits d'estiu,
no veuren's mai més,
i tu miraves, i jo et trobava,
i tot era tan viscut que vaig sentir
com em besaves.

Deu ser que la distància
fa oblidar tota la resta,
les mentides i les llàgrimes,
perquè aquell matí, jo
que havia pretés oblidar-te
estava ben segura d'estimar-te.