Han jugat amb mi i em declaro vençuda.
Res del que passi canviarà el que ha passat,
com un pèndol mogut per la inèrcia,
com un vaixell de paper enmig del mar
perdut, a la deriva.
Han fet el que han volgut
han trencat mil moments en bocins
ja irrecuperables
regalats a l'oblit.
Només la distància i el temps
s'enduràn el record.
Que de dolç a amarg ha anat
fent de mi
una dona,
una mica més dura,
una mica menys humana.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
fins una altra!

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada