Fa poc que he tornat a plorar.
Ni les tardes càlides ni els estius passats
minvaràn en mi l’agonia del fracàs.
Tan sols l’oblit que comença
a despuntar per darrera la recança
deixarà enrere el passat.
I pintarà el cel de blau
i tornarà a brillar el sol
fins que pugui mirar enrere
atantsant-me, amb basarda,
i confongui el passat amb l’horitzó.
Aquest poema el vaig escriure fa un any per l'aniversari de l'Ignasi. Felicitats.
2 comentaris:
es veritat...
recordo qet vai demanar q me l'interpretessis en segons kins passatges, jeje
moltes gràcies!!!
i millora't q això d'estar vomitant tot l dia no s plan d rebre als reis mags!!
petonets
ignasi
pd:molt xulo aket espai q tas montat, promet bastant...
Ei Ester.
Pinta molt bé això, ja ho anirem disfrutant tot prenent el té, tranquilament i assaborint cada paraula. Bones festes i endavant!
Publica un comentari a l'entrada