Pretenc tan sols un xic de pau en un món obsolet de sentiments, una espurna d'il·lusió i un bri de romanticisme. No tan sols poesia sinó textos que conmoguin l'ànima. Intentaré que siguin meus però ja se sap que el món que ens envolta cada cop, com un corc, es menja la nostra imaginació i el nostre temps, i la nostra creativitat sembla un formatge gruyère. Potser contes breus també. Un Blog per tal de no deixar morir la creativitat que porto dins i que mica en mica sembla que es va adormint(deu ser al que té fer una carerra de ciències). Pretenc també algo íntim, lluny dels fotologs, només per a persones que puguin apreciar i disfrutar.
Petó*
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada