Desfets els nusos mariners,
marxa la teva barca
cap algun port, a raser
d'aquells lligams que ens atrapen.
Lliure ja, doncs,
navega amb la força de l'aire
que és vent de llevant
jugant a tramuntana.
Infla la vela del tot
convertint-la en paisatge
i respires ben fort
absorvint el viratge.
Promets al món i a la mar
restar, amb nusos de palla,
deixar que l'ancòra quedi
brodada de moluscs i algues.
Deixar, potser també,
que arreli sabiesa a la cara,
que no per un cop de vent
se't infli l'ànima.
Primer, però, hauràs
de trobar aquella platja,
aquella que no has vist mai
aquella que sense lligam t'atrapa.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
fins una altra!

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada