Imatges incomplertes

Tanmateix es bombardegen,
al meu cap, subtils,
imatges incomplertes,
de nits en bicicleta
de girar-me per veure’t
(de petons al carrer llibertat,
de converses de matí a vespre)

Això i records de claus
girant enmig la nit negra,
quan vam anar a mirar uns estels
que mai vam veure.

De cop sembla tan llunyà
que la por m’inunda des del ventre.
I vaig ser jo qui et vaig dir,
Que prou i per sempre?

Això és un haver-te perdut
que tots dos ja sabíem
fa temps i abans de tot
però que ara m’estripa.