Pegats

L'estiu ha descobert la ferida altra vegada,
"la" ferida, "altra" vegada,
per més que ho intentes segueix allà
i ara més que mai la pots veure,
clara i profunda,
després d'aquest intent inútil d'esborrar-la per sempre.

Ingènua i maldestre has volgut manipular els sentiments,
que no has après encara que volen lliurement
i ens atrapen fins a expremen's el conscient?

I has plorat per un, tot el que volies plorar per l'altre.
Reconèixer-ho ha sigut tant fàcil, que t'espanta.
Sempre en un racó de tu has sabut
que era un pegat per no veure't la marca.

I ara que el pegat ha caigut, i ja no l'amaga
pots veure la ferida que volies oblidada.
I pots sentir com allò que pretenies ignorar
ha cremat latent per no deixar-ho marxar.

T'espanta, terriblement t'espanta,
i és que mai el temps i la distància
havien servit de tant poc,
deixant sense guarir això que encara sagna.