Boira

Hem deixat enrere les banalitats
del ahir i tot és clar.
Però aquesta boira matinera
m'embolica la consciència i
no em deixa respirar.

Pot ser la falta d'aire també
és culpa del mar.
De paraules càlides van venir
mots glaçats. No tinc por,
només les onades saben
com d'enfonsat està el seu record.

Però la mala mar és traicionera,
i és a vegades a la platja
sobre la sorra mullada
que apareix,
i és quan la boira m'atrapa.

Ombres

Com un pou sense fons
s'apodera de mi
aquesta son embaucadora.

Porta una mica de tu i un polsim de somnis.

Allà serem lliures per
despullar-nos de mentides.
La lluna farà llum i de les ombres
llegirem la nostra història.