Entre l'arena enganxada a la pell
quedaràn sempre els petits moments
fruit d'ulls de nens que miren i interroguen.
I cada cop que el mar ens mulli els peus
veurem el que hem viscut i sentirem,
mentre la mar vacil·la,
una espurna d'il·lusió i un xic de melancolia.
Un petó per Coma-Ruga*
diumenge, 3 d’agost del 2008
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
fins una altra!
