Em creus de gel i tanmateix,
el sol fa temps que em busca,
voldries pensar que és tot dins teu
però jo veig més enllà de la tempesta,
i quan pedregui encara més fort,
el meu gel es fondrà amb un sol inexistent
i em sortiràn blaus a les cames
d'ensopegar sense destí ni rumb,
i fugiré nua, sota la pluja.
dimarts, 27 de maig del 2008
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
fins una altra!
