Salambó

Pegats

2010-08-12T03:05:00.003+02:00

L'estiu ha descobert la ferida altra vegada,
"la" ferida, "altra" vegada,
per més que ho intentes segueix allà
i ara més que mai la pots veure,
clara i profunda,
després d'aquest intent inútil d'esborrar-la per sempre.

Ingènua i maldestre has volgut manipular els sentiments,
que no has après encara que volen lliurement
i ens atrapen fins a expremen's el conscient?

I has plorat per un, tot el que volies plorar per l'altre.
Reconèixer-ho ha sigut tant fàcil, que t'espanta.
Sempre en un racó de tu has sabut
que era un pegat per no veure't la marca.

I ara que el pegat ha caigut, i ja no l'amaga
pots veure la ferida que volies oblidada.
I pots sentir com allò que pretenies ignorar
ha cremat latent per no deixar-ho marxar.

T'espanta, terriblement t'espanta,
i és que mai el temps i la distància
havien servit de tant poc,
deixant sense guarir això que encara sagna.

Perquè encara m'escous?

2010-07-19T18:08:00.006+02:00

Recordo perfectament aquell vespre
aquell en que tot tu semblaves un altre
aquell en que prometies un gir al nostre rumb
i recordo perfectament encara
com em deies, suaument,
aquells versos de Martí i Pol
que auguraven un desig de retorn.

Però no he oblidat com de falsos eren
no oblidaré mai la nit que amb un silenci
em vas dir que tot era allò i allò no era res
mentre intentaves mentir-me
i em deies que els teus petons
havien sigut certs sempre.

Ja mai més et vaig creure,
i ja mai més et vaig voler,
però el que no entenc ni entendré
es perquè passen els anys,
i mentre et tinc desat en un racó
d'aquells que no recordem ni que existeixen,
quan de sobte algú pronuncia el teu nom
em crema tot per dins,
em buido tota i el que havia viscut fins aleshores
em sembla petit i d'impàs,
així que diga'm
perquè encara m'escous?
perquè només sentir-te m'ennuega?
perquè encara em sento teva?

I una resposta m'arriba entre
imatges difoses i paraules mal dites
que potser tu vas ser el primer, a fer-me sentir viva.

Nusos

2010-07-16T08:13:00.005+02:00

Desfets els nusos mariners,
marxa la teva barca
cap algun port, a raser
d'aquells lligams que ens atrapen.

Lliure ja, doncs,
navega amb la força de l'aire
que és vent de llevant
jugant a tramuntana.

Infla la vela del tot
convertint-la en paisatge
i respires ben fort
absorvint el viratge.

Promets al món i a la mar
restar, amb nusos de palla,
deixar que l'ancòra quedi
brodada de moluscs i algues.

Deixar, potser també,
que arreli sabiesa a la cara,
que no per un cop de vent
se't infli l'ànima.

Primer, però, hauràs
de trobar aquella platja,
aquella que no has vist mai
aquella que sense lligam t'atrapa.

Desenganys

2009-10-26T03:23:00.003+01:00

Em repetia a mi mateixa
inútilment, que aquella buidor
no la tornaria a sentir més.

Em repetia i m'he repetit,
des d'aquell aleshores
en que em vas trencar per dins,
que un jo s'oferiria en comptagotes,
que no deixaria mai més,
a algú com tu, a qui ho havia donat tot,
fallar-me d'aquella manera.

Però passen els anys i no he après,
que tard o d'hora, tothom,
tothom et defrauda i et deixa una buidor
ben endins, que cada cop
costa més de rentar i reomplir,
que cada cop fa més mandra
deixar-se conèixer,
sense màscares ni cuirasses,
que cada cop el meu jo
és més meu i menys dels altres,
que ja no val la pena,
jugar a donar-ho tot
per no rebre res més
que falses promeses.

Ben fons

2009-10-20T05:24:00.002+02:00

Avui he pogut mirar-te als ulls,
sense tenir por de besar-te.
Avui no he sentit res,
d'allò que em va capgirar el meu món.

He tancat els ulls i he respirat
ben fons, perquè ets, per fi
un record ben dens i ben endins,
d'aquells que costen de trobar
i dels que s'esborren ja petits detalls.

I és tan lluny que ja no escou,
la ferida s'ha tancat ben ferma
i costa a llum del sol veure on queda.

Només quan apareix, subtil,
la primavera, m'enrampa per dins
i em recorda que és ella.

És per això que quedarà
com un secret del què vam viure,
i mai ningú sabrà el perquè
hem oblidat estimar sense espines.

I és que ja fa temps que no em
desperto a mitjanit somiant que ets tu,
ara ets en un horitzó volàtil, difós,
però no pateixis que no oblidaré
el gust extraordinari d'allò
que les llàgrimes van acabar de podrir
i que les olors no deixaven esfumar-se.

Peces

2009-10-14T21:00:00.005+02:00

Havia de ser fàcil,
però oblidar mai ho ha sigut,
doncs tinc a cada pas un xic de tu
que arraconat a un tros de cor
palpita al ritme de viure.

I mentre encaixes peces
jo penso en tu.
Com cada vespre en què
la boira sobre el riu
m'embolica el pensament
i treu a volar al vent
allò en què ja no creia.

Excuses, les busquem
entre els milers de pedaços
que em convertit
aquesta història.
Però que com fulles d'arbres
de tardor, cauen seques
pel propi pes d'aquest somriure
que es dibuixa al recordar.

Al teu bocí de mi hi manca
un bri de valentia,
atreveix-te un dia a dir-me
què han sigut per tu
aquests vespres perduts,
aquesta tendresa bastarda.

Així potser podrem dar
a tot plegat, un to solemne,
podrem posar-hi un punt
i fer un seguit, o enterrar-ho
per sempre.

Imatges incomplertes

2009-10-11T06:14:00.003+02:00

Tanmateix es bombardegen,
al meu cap, subtils,
imatges incomplertes,
de nits en bicicleta
de girar-me per veure’t
(de petons al carrer llibertat,
de converses de matí a vespre)

Això i records de claus
girant enmig la nit negra,
quan vam anar a mirar uns estels
que mai vam veure.

De cop sembla tan llunyà
que la por m’inunda des del ventre.
I vaig ser jo qui et vaig dir,
Que prou i per sempre?

Això és un haver-te perdut
que tots dos ja sabíem
fa temps i abans de tot
però que ara m’estripa.

Absurditat esplèndida

2009-09-29T05:11:00.005+02:00

Aquest cop la distància existeix,
i l'hem posada nosaltres.

Prometo enterrar tots els moments
que ens hem fet somriure,
i prometo no permetre'm recordar,
més enllà de quan em miris
i pugui llegir dins teu allò que
només nosaltres intuïem, allò que
no hem acabat d'entendre.

Només recordaré "el que no va ser"
quan em miris com m'has mirat sempre,
com no m'hauries de mirar mai més
i com desitjaria que ho féssis per sempre;
fent desaparèixer el món
i deixant-nos sols a palpentes.

Però ara això és un "s'ha acabat",
i allò que no era, s'ha esfumat entre
el sentit del ser i el sentit del voler,
per tornar-nos els peus a terra
i recuperar el seny, i oblidar
tota la màgia d'una absurditat esplèndida.

Somriure net

2009-06-21T16:05:00.002+02:00

Tot sembla tant fàcil quan ets davant,
amb el teu posat distès, serè.

Les paraules surten soles,

massa soles, potser,

i poc a poc ens despullem

de tots aquells apòsits que ens penjen

i que perden importància

a mesura que corren els minuts,

i a mesura que corren les mirades.

I aquesta sensació, que no ens cal
amagar-nos de res, ens contamina
a tots dos amb aquest somriure net.
Aconseguim ser l'un davant de l'altre
sense res més que nosaltres,
i ens deixem anar com si ja
res més tingués importància.

Perdre't

2009-05-31T18:40:00.004+02:00

Se t'ha menjat fins consumir-te,
ha sigut tot tant lent i tant ràpid
que no puc demanar-me
d'entendre res.
Sense control, les llàgrimes
m'inunden ulls i pensament
cada cop que et recordo,
i quan penso que ja no hi ets,
i que ja no hi seràs.
Aquí és on pren sentit
aquell mai més que mai
hem pretès d'entendre.
Un mai més que ara
m'apreta el pit,
el que suposo que és
la teva absència.

Però no deixarem que marxis del tot
en algun racó de cap, i en algun racó de cor
hi desarem amb cura les teves paraules,
els teus somriures i els teus somnis,
fins i tot algun detall que ens vas ensenyar,
que coneixe't ha estat un gran regal
i perdre't una gran derrota.

Mercedes 28.05.1955-29.05.2009

Calfred

2009-05-18T23:44:00.003+02:00

Dels peus puja per les cames
i de les mans, braços endins
aquest calfred inexplicable.

No puc alhora, deixar de
sentir un regust de decepció
mesclat amb brins de nostàlgia.
Perquè passen els anys
i passen altres "ells",
perquè em vaig prometre oblidar
i creia haver-ho fet,
però cada cop que apareixes torna,
torna insistent aquest inexplicable calfred
que m'eriça els sentits
i m'esprem la memòria.

I d'entranyes endins es remou
altre cop la nostra història,
i em dic a mi mateixa que
haig d'oblidar, que estic farta
de continuar tenint-te a tu
arrapat en algun racó
obscur dins la memòria.

Que prou, que no vull més
veure't, sentir-te, olorar-te,
que ja en tinc prou de calfreds
que ja en tinc prou de records
que vull que ja no resti de tu
res més que el que hem pretès,
que "no va ser res",
i negar per sempre més
que ens vam trencar en bocins
els cors a cops d'entendre'ns.

Viurem

2009-04-26T23:35:00.007+02:00

Riurem de com el món ens enganya
fent-nos sentir grans,
mentre la sorra de la platja
segueix sent companya del mar.

Plorarem les desgràcies viscudes
algun vespre cap amb cap
mentre la llum de la posta
segueix jugant a fet i amagar.

Recordarem les memòries guardades
al fons del més íntim calaix
mentre la tramuntana
segueix bufant sens descans.

I viurem, si tu vols,
cada dia, cada vespre,
cada sentiment, cada moment,
cada paraula, cada pensament,
mentre la neu dels cims
segueix caient cada hivern.

Agredolç i fugaç

2009-04-18T05:10:00.006+02:00

Ja fa uns quants dies que vas tornar,
va ser en una d'aquelles visites breus
que s'esvaeixen al despertar, un somni
de regust agredolç i fugaç.

Ens buscavem, com sempre,
mentre desitjavem, entre la boira
que provoquen als sentits les nits d'estiu,
no veuren's mai més,
i tu miraves, i jo et trobava,
i tot era tan viscut que vaig sentir
com em besaves.

Deu ser que la distància
fa oblidar tota la resta,
les mentides i les llàgrimes,
perquè aquell matí, jo
que havia pretés oblidar-te
estava ben segura d'estimar-te.

Sonet a les decisions

2009-03-17T04:23:00.007+01:00

Enmetzinats pel dubte
ens fem més forts,
i tracem amb dits de pols
el que serà la nostra història.
.

Que diuen que amb la vida n'aprenem,

de triar i destriar

aquests camins

que ens apareixen.

Alhora tot plegat

em sembla un batibull

d'absurditats barates.

Camins triats que viren

entre petites sutileses

i grans desenganys.

Potsers

2009-03-08T00:12:00.004+01:00

No ens atrevim.
Potser tan sols sóm
un parell de covards
en un món on en sobren.

Potser tenim por
del que pensem dins nostre
i no sóm ni capaços
de trobar respostes.

Potser ni tan sols
vam veure papallones, i
la primavera
va passar descalça
sense cap remor a recordar.

Molts potsers em ronden,
però estic segura d'una cosa;
de com em mires, de com em toques.

Confesso

2009-02-15T23:47:00.004+01:00

Ho confesso,
que vaig fugir de tu.

Perquè el descontrol d'emocions
se succeix de tal manera
que és del tot imprevisible,
i fa por.

Ens hem jurat tantes
vegades un mai més
que manca de sentit
ja qualsevol paraula
que surti entre nosaltres.

Per això mai més creuré
en com manipules els mots
per fer-me creure llums
d'entre les fosques.

Però alhora et desitjaré
sempre, i ho saps, i ho sé,
i sabem tots dos que
aquesta història no s'atura.

Que si un dia els nostres ulls
es creuen altre cop,
les mirades sabràn abans que nosaltres
allò que diuen sense dir
i els cossos altre cop
es trobaràn sense buscar-se.

Torna-me-les

2009-01-10T23:33:00.003+01:00

M'ennuagaré jo sola
amb els nostres mots tendres.
Ens mentíem.
Amb silencis toscs i durs
ens bastava per amagar-nos.
N'he après tant des d'aleshores...

Però recordo i m'ennueguen
encara aquests mots.

Aquells que mai vam dir-nos.

Incapaços.

Covards.

Ara però es desperta un delit,
i només et demano:
torna'm les ganes d'estimar
que tan voraçment em vas pendre,
aquelles que vas deixar marxar
amb el vent aquell febrer gris.

Torna-me-les, avans que ,com les teves,
es perdin per sempre.

L'últim despertar

2008-11-26T04:20:00.004+01:00

Va ser un despertar.

Fa massa que no en sé res.

Va ser un somni del que et desperten
perquè tens pressa i has de marxar.
Inacabat.

I no m'ho trec del cap.
Com més temps passa,
més aprop ho sento.

Surt el sol, un altre cop.
Un somni sense final.

Les millors històries són les que no s'acaben.
I el que semblava un punt i final,
no ha fet res més que començar.

Boira

2008-10-27T17:00:00.005+01:00

Hem deixat enrere les banalitats
del ahir i tot és clar.
Però aquesta boira matinera
m'embolica la consciència i
no em deixa respirar.

Pot ser la falta d'aire també
és culpa del mar.
De paraules càlides van venir
mots glaçats. No tinc por,
només les onades saben
com d'enfonsat està el seu record.

Però la mala mar és traicionera,
i és a vegades a la platja
sobre la sorra mullada
que apareix,
i és quan la boira m'atrapa.

Ombres

2008-10-20T01:58:00.002+02:00

Com un pou sense fons
s'apodera de mi
aquesta son embaucadora.

Porta una mica de tu i un polsim de somnis.

Allà serem lliures per
despullar-nos de mentides.
La lluna farà llum i de les ombres
llegirem la nostra història.

Tan sols jo

2008-09-16T22:17:00.003+02:00

Tan sols jo.
Perquè després de tot,
som uns per sempres.
Malgrat m'estimis
mai serà prou si no m'estimo jo abans.
El record es manté perenne
de la teva pell sota la pluja d'estiu,
i s'eriça quan es torna primavera
car el fred arriba i ens manté vius.
Si no gosem mai serem per sempre,
allò que hem volgut ser i que debades,
entre records i absències,
hem deixat reposar massa temps
en un indret perdut dins la memòria.
La pols s'enganxa forta a les ilusions més dignes
només estimant-me prou, tan sols jo,
aconseguiré insuflar-hi vida
i espargir la pols vers les pors i les mentides.

Coma-Ruga

2008-08-03T23:40:00.002+02:00

Entre l'arena enganxada a la pell
quedaràn sempre els petits moments
fruit d'ulls de nens que miren i interroguen.

I cada cop que el mar ens mulli els peus
veurem el que hem viscut i sentirem,
mentre la mar vacil·la,
una espurna d'il·lusió i un xic de melancolia.

Un petó per Coma-Ruga*

Estiu

2008-06-30T18:34:00.003+02:00

Ens deixem seduir
per la fresca de les nits
i per la morenor dels peus nus.
Tan hi fa l'enganxar-se
cos a cos amb aquesta calor densa,
res molesta i tothom sembla feliç
les nits son llargues...
l'endemà serà un tornar a començar.

Bon estiu!

Capvespre de paraules

2008-06-17T18:33:00.003+02:00

Per si les paraules no són prou reines del silenci
he desdit al vent de dur-me a aquell indret,
llunyà i volàtil,
per deixar així que les petites reflexions
ocupin cada vespre un xic de cel,
i el faci més vermell cada capvespre
tan sols a fi i efecte de seduir-te del tot.

No pretenc aconseguir-ho, sé que és un joc,
però si poguéssim omplir de paraules
tots els silencis que ens han descrit
veuriem reflexada al mar una mirada
que buida d'escuma i plena de mar
ens eriçaria la pell,
com un capvespre vermell que latent ens atrapa.

Sense-sentit

2008-06-09T19:53:00.004+02:00

No és pas que haguem perdut el rumb.
Puc sentir bategar els somnis
d'aquesta absurditat on hem nascut
i serà junts i fent volar coloms,
que morirà aquest sense sentit
que és l'amor entre impossibles.

Hem virat i el Nord ja no és on era,
però jo segueixo sentint els somnis bategar,
i cada cop més forts
i ja no sóm nosaltres sinó el món
que viu rodant sobre un sense sentit
absurd i genial alhora.

Com...

2008-06-01T16:58:00.001+02:00

Com sóc capaç de fer aquest mal a allò que tant estimo?
Perquè no puc refrenar el desig i contenir-lo?
El món se’m giravolta i només puc entendre una cosa,
Me enamorat o me tornat boja?

Com puc llevar-me i sentir-me viva, sabent que sóc cendra de foc que encara crida?
I obro els ulls i veig, veig que el món se’m giravolta...
I un altre cop...
Me enamorat o me tornat boja?

M’estreny una corda al cor que té espines de rosa,
La vull fora, però com més m’apreta més sento
Com més m’apreta més visc, i més escric, i més torno a mi.

01.01.06

Gel

2008-05-27T23:56:00.003+02:00

Em creus de gel i tanmateix,
el sol fa temps que em busca,
voldries pensar que és tot dins teu
però jo veig més enllà de la tempesta,
i quan pedregui encara més fort,
el meu gel es fondrà amb un sol inexistent
i em sortiràn blaus a les cames
d'ensopegar sense destí ni rumb,
i fugiré nua, sota la pluja.

Àvia

2008-04-13T00:04:00.002+02:00

L'edat, una herba
que maldestre trepa
per les parets d'aquella casa
que entre sol i penombra
hem anat construint
i ha estat la nostra vida,
pretén dir-te que ara
és temps de reflexió
doncs pots mirar enrere
orgullosa del què has viscut,
del que deixes enrere,
i expectant d'allò que resta,
dins nostre ja has forjat
un record per sempre
d'una mare, d'una àvia
dolça i tendra.

Per 80 primaveres, que no es fan cada dia*

A lo mejor...

2008-04-09T19:27:00.000+02:00

a lo mejor descubres algo

a lo mejor te pido

que me cosas los párpados para no ver más primaveras

cuando no hay alma, los ojos son espejo del vacío*

14.08.07

Per sempre...

2008-04-07T16:42:00.002+02:00

Em mires com si el vent s'hagués endut
tot el que vas fer i et permets desafiar al temps.

Les nits que ja han passat han fosquejat
cap a l'oblit tots els records
i per més que bufis no tornaràn,
doncs jo mateixa els vaig lligar als turmells
tot el pes de la nostra història.

Tingues per segur que aquell mai més serà per sempre.

Esperança

2008-03-31T17:39:00.003+02:00

Eco perdut
en una boira espessa
blanca per dins
per fora negra.

Ànima morta
al escampar la boira,
que deixa al seu pas
catifes de glòria.

Intent apagat
de flama sens vida
morta pel vent
i pels àngels ungida.

Retorn de la flama
que encesa de nou
sentiment del que crema,
i també del que cou.

I el vent que s'amaga
del foc de l'amor
és senyal que retorna
la claror al món.

Premi de Sant Jordi Poesia de Batx 2002 (ara no recordo si era 1er o 2n premi...però tan és perquè els vaig guanyar tots 2 xD)

Crida

2008-03-08T14:18:00.002+01:00

Demanarem a les estrelles
que ens embrutin del seu polsim daurat
i així brillar dins la foscor negra.
No per menys plors enlairarem les glòries
d'un passat que no va ésser
i només amb la nostra crida
tornarem d'allà on vam nèixer.

Fingint una remor que no és sabuda,
pintant el cel d'un blau infeliç,
esviaixarem la crida d'aquest poble
i alhora forta i ferma
farem d'aquell passat la nostra història.

Flors

2008-03-03T09:36:00.003+01:00

Ara és un endavant i no un enrere
ara que per fi sembla que s'ha acabat
sembrarem flors per collir-les a la primavera
i deixarem que sigui el sol
i no les llàgrimes
els qui triin el color
i les facin més grans o més petites
convertint a cadascuna,
en una petita peça a recordar.

..que passi el temps...

2008-03-02T16:53:00.002+01:00

Mar.

Pau.

Platja.

Horitzó.

I deixar enrere allò que era fosc i obscur
i mirar endavant cap al que ens espera
amb la mirada clara i la ment neta.

Suspir de temps al temps i llàgrima
dolça i salada, bruta de ràbia
i encesa de foc que crema.

Joc

2008-03-02T11:51:00.004+01:00

Han jugat amb mi i em declaro vençuda.

Res del que passi canviarà el que ha passat,
com un pèndol mogut per la inèrcia,
com un vaixell de paper enmig del mar
perdut, a la deriva.

Han fet el que han volgut
han trencat mil moments en bocins
ja irrecuperables
regalats a l'oblit.

Només la distància i el temps
s'enduràn el record.
Que de dolç a amarg ha anat
fent de mi
una dona,
una mica més dura,
una mica menys humana.

Sempre

2008-01-17T13:14:00.000+01:00

L'aigua que vessa no és pas neta,
corre passadís avall i ni tan sols
t'ha mullat els peus.

És bruta de ràbia i de promeses.

Digueu a les estrelles
que tampoc elles són per sempre.

Vent

2008-01-11T18:54:00.000+01:00

Un dia descobrirem
que ens han crescut els cabells,
que el vailet que duiem en braços
ja és tot un home,
mirarem enrere i el vent
s'haurà endut tot allò
que ens treia la son i el somriure.
Tot això serà un dia,
que mirarem enrere orgullosos
d'haver triat i d'haver viscut.
Perquè tot allò formarà part
de nosaltres i ens haurà fet,
tal com sóm i tal i com ens coneixem.

Foc

2008-01-09T19:00:00.000+01:00

I el foc que sento,
només de tant en poc,
m'esclata sense avís
i m'entra anhel de tu
i ja res puc fer sino
esperar que arribis
i estimar-te.

Fàcil

2008-01-07T16:55:00.000+01:00

Hauria de ser tot tan fàcil

i tanmateix, no gosem ni tan sols

parlar-ne. No ho és gens,

de fàcil.

L'hivern ha refredat pocs mots

que prest sen's havien escapat.

Ha deixat la facilitat

congelada i ara res no es mou.

Només si la nit ens enmascara prou

caminem a palpentes fins trobar-nos.

Tot i així, el fred m'ha gebrat

els ulls i el tacte. És per això

que ja ni et veig ni et sento com avans.

Reis

2008-01-05T12:10:00.000+01:00

Diumenge retornaràn els nens

a casa. Farem somnis de nit

i proeses màgiques.

Parlarem de camells i pols

de fades. I tots serem infants,

i res tindrà importància.

Bons reis! :)

Felicitats

2008-01-03T10:07:00.000+01:00

Fa poc que he tornat a plorar.

Ni les tardes càlides ni els estius passats

minvaràn en mi l’agonia del fracàs.

Tan sols l’oblit que comença

a despuntar per darrera la recança

deixarà enrere el passat.

I pintarà el cel de blau

i tornarà a brillar el sol

fins que pugui mirar enrere

atantsant-me, amb basarda,

i confongui el passat amb l’horitzó.

Aquest poema el vaig escriure fa un any per l'aniversari de l'Ignasi. Felicitats.

Inici

2008-01-02T13:35:00.000+01:00

Pretenc tan sols un xic de pau en un món obsolet de sentiments, una espurna d'il·lusió i un bri de romanticisme. No tan sols poesia sinó textos que conmoguin l'ànima. Intentaré que siguin meus però ja se sap que el món que ens envolta cada cop, com un corc, es menja la nostra imaginació i el nostre temps, i la nostra creativitat sembla un formatge gruyère. Potser contes breus també. Un Blog per tal de no deixar morir la creativitat que porto dins i que mica en mica sembla que es va adormint(deu ser al que té fer una carerra de ciències). Pretenc també algo íntim, lluny dels fotologs, només per a persones que puguin apreciar i disfrutar.

Petó*